Diego Sánchez Raya
Durant els mesos de la pandèmia on la societat estava confinada, els caps de les empreses optaren per fer ús d’una nova ferramenta: el teletreball. Això consisteix a mantenir la mateixa (o diferent, en alguns casos) jornada de treball des de casa. Com que els treballadors no estaven acostumats a estar emmarcats en aquest tipus de situacions, la comunicació entre empresa i treballadors va haver de canviar.
Abans, en la oficina física, si els treballadors tenien cap dubte, s’alçaven i preguntaven. Ara, amb el teletreball, la comunicació es porta a terme a través de les xarxes socials i, per tant, una part de la jornada (si més no estar constantment disponible per telèfon mòbil o xarxes socials) està destinada a la comunicació. Això ha fet que les persones hagen d’enfrontar-se a la multitasca, cosa que sempre s’ha practicat a l’àmbit de la traducció. En aquest article ens preguntem si tenim una sensació (falsa o no) de concentració a l’hora de realitzar aquest tipus de treball, concretamente mentre traduïm.
En primer lloc, hem de conèixer la definició de traduir: «Escriure o dir en un llenguatge (allò que ha estat escrit o dit en un altre)» (Institut d’Estudis Catalans, 2007, definició 1). Els traductors sempre estem traduint textos de diferents temàtiques (audiovisual, literària, científica, tècnica, editorial, gastronòmica, turística, etc.) i tipus (automàtica, interlineal, literal, feminista, lliure o simultània, entre altres). Un aprenent de traductor no està gaire especialitzat en una branca concreta i, llavors, sempre està exposat a diferents temàtiques i tipus de traducció.
En segon lloc, cal definir el terme de multitasca, popularment conegut a través del anglés multitask, que és, en l’àmbit de la telemàtica, un «mode de funcionament d’un ordinador que permet d’executar diferents tasques simultàniament» (Universitat Politècnica de Catalunya, TERMCAT [Centre de Terminologia] i Enciclopèdia Catalana, 2017, definició 1). També, la multitasca s’observa de manera més emfàtica entre els individus de les noves generacions, molts dels quals desenvolupen l’hàbit o costum de realitzar diverses activitats de manera més o menys simultània (Cortés Campos, 2017). Això, però, no vol dir que aquesta activitat siga exclusiva de les noves generacions, ja que gran part dels adults que treballen en empreses també s’hi dediquen.
Podríem dir que l’aprenent de traductor —però també aquella persona que s’hi dedica de manera professional— té mecanismes de multitasca. Segons García Avilés i Carvajal (2008), podem establir una lleugera comparació amb el món del periodisme on la convergència inicia una sèrie de canvis en la pràctica periodística. Els resultats mostren que el principal desafiament és el de la multitasca. Això estableix que cada periodista siga capaç d’elaborar produccions periodístiques per a la premsa, ràdio, televisió, Internet i altres plataformes. En aquest cas, es parla de les diferents plataformes a través de les quals el periodista s’ha d’adaptar a la publicació i al mitjà. En el nostre cas, dins de l’àmbit de la traducció, analitzarem diferents treballs, com la gestió de projectes, la traducció o la correcció, per exemple, i com aquests són clars exemples de multitasca.
La figura del PM (project manager, en anglés) o gestor de projectes (en català) és la responsable «d’aconseguir que [el projecte] es complete en termini, amb el pressupost establert i d’acord amb els requeriments d’alcans i qualitat» (Cálamo y Cran, 2016).
El traductor, pel seu costat, necessita documentar-se abans de començar a traduir. Aquesta fase la pot realitzar el mateix PM com a treballador autònom o una altra persona, com ara una traductora dins d’una empresa. La temàtica i el tipus de traducció farà que la fase de documentació siga especialitzada. Normalment, serà la mateixa persona que es documenta la que comence a traduir el text segons ens hagen demanat. Potser cal fer una adaptació del text o una traducció feminista. Com sempre, tot dependrà de l’encàrrec.
La tasca de correcció, per altre costat, la pot fer el mateix traductor o una persona independent, com un corrector. La correcció consisteix a «localitzar les “avaries” del text i conèixer a fons les vies i les opcions possibles per a reparar-les» (Pujol i Solà, citats a Universitat Autònoma de Barcelona, s.f.a, párr. 1). Les correccions poden ser, segons la Universitat Autònoma de Barcelona (s.f.b), lingüístiques (ortografia, morfologia, sintaxi i lèxic; basades en les regles i els diccionaris normatius), estilístiques (depurar l’escrit dels defectes i les incorreccions que puguin afectar l’estil) i ortotipogràfiques (entre altres qüestions, ús de majúscules i minúscules, aplicació dels diversos tipus de lletra i disposició dels diferents tipus de text).
En comparació amb els reporters i el món de la multitasca al periodisme, els traductors que treballen en plantilla, és a dir, en una empresa, són els que estan més exposats a la multitasca. No s’ha parlat molt de la multitasca en l’àmbit de la traducció, però sí en l’àmbit del periodisme, com hem vist abans. Les persones que s’hi dediquen tenen una sensació de màxima productivitat. Aquesta creença és més bé falsa. Ho expliquem amb la síndrome de les finestres obertes, que consisteix a deixar moltes finestres obertes al navegador i poder anar botant d’una tasca a una altra amb rapidesa immediata. Si ja des de xicotets aprenem el mètode de la multitasca per a l’elaboració de les tasques escolars (Cortés Campos, 2017), com pretenem construir un nou model d’aprenentatge basat en un model de concentració?
Segons Manel Fernández Jaria, professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa en la Universitat Oberta de Catalunya, la multitasca «ens fa anar més lents i influeix de forma negativa en la qualitat i en la productivitat» i «els nostres objectius s’allunyen quan actuem en multitasca, augmenta el cansament i la càrrega mental» (citat a Carnero, 2021, párr. 7). Amb els mòbils passa exactament el mateix: podem passar d’una acció a una altra en segons. Aquesta ferramenta ha canviat la nostra forma d’actuar i, des de fa molt de temps, no arribem a una concentració òptima. Estem acostumats a fer accions ràpides i passar d’una cosa a una altra. Com que al nostre cervell li encanta estar contínuament passant d’un estímul a un altre, al canviar de tasca rebem dopamina que ens fa pensar que estem sent realment productius (Fernández Jaria, citat a Carnero, 2021).
Es recomana establir tasques clau en grans franges de temps. Això consisteix a estar concentrats la major part del temps en una única cosa. Potser podem dedicar la primera mitja hora de la jornada, una altra a la meitat i una altra al final per la comunicació externa, mentre que el gran volum de treball serà en dos grans períodes de temps (primera part de la jornada i segona part). Si creem blocs de tasques i planifiquem el nostre treball amb rutines, hàbits, terminis i espais, podrem ser més productius, ara sí, de forma efectiva i vertadera.
Referències
Cálamo y Cran. (2016, febrer 24). Curso de Gestión de proyectos de traducción. https://www.calamoycran.com/cursos/traduccion/curso-de-gestion-de-proyectos-de-traduccion
Carnero, E. (2021, desembre 29). El teletreball aguditza la «síndrome de les finestres obertes». Universitat Oberta de Catalunya. Recuperat el 20 de maig de 2022, de https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2021/358-sindrome-finestres-obertes-consequencia-teletreball.html
Cortés Campos, R. (2017). Redes Sociales Virtuales y hábitos de multitarea entre estudiantes universitarios: una aproximación. Antrópica: Revista de Ciencias Sociales y Humanidades, 3(5), 109-122.
García Avilés, J. A. y Carvajal, M. (2008). Integrated and Cross-Media Newsroom Convergence Two Models of Multimedia News Production: The Cases of Novotécnica and La Verdad Multimedia in Spain. Convergence: the International Journal of Research into New Media Technologies, 14(2), 221–239.
Institut d’Estudis Catalans. (2007). Traduir. Diccionari de La Llengua Catalana (2a ed.). Barcelona: Edicions 62.
Universitat Autònoma de Barcelona. (s.f.a). La correcció. Recuperat el 20 de maig de 2022, de https://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_08/sot_1_00.html
Universitat Autònoma de Barcelona. (s.f.b). Tipus de correcció. Recuperat el 20 de maig de 2022, de https://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_08/sot_1_02.html
Universitat Politècnica de Catalunya, TERMCAT (Centre de Terminologia) i Enciclopèdia Catalana. (2017). Multitasca. Diccionari de telecomunicacions. Barcelona: TERMCAT (Centre de Terminologia).
Parnaso 