Traducción

Els reptes del llenguatge per a lxs traductorxs: miniguia per a textos no-binaris de l’anglés al català

Gema Muñoz ens dóna algunes claus per a traduir textos no-binaris de l'anglés al català.

Gema Amparo Muñoz López

Si estudies traducció o t’hi dediques de manera professional, és qüestió de temps que un text no-binari et caiga a les mans. Si encara no se t’ha presentat l’oportunitat, no et preocupes —i no deixes de llegir l’article—, perquè tot arribarà. Però clar, com farem per a traduir aquest tipus de text? En castellà hi ha algunes opcions, però i en català?

Abans d’endinsar-nos en el tema en qüestió, i per si de cas t’has perdut amb això de binari i no-binari, explicarem alguns conceptes. El sistema binari es basa en la idea que l’ésser humà es divideix exclusivament en dos gèneres: el masculí i el femení (López, 2019). D’altra banda, quan es parla de persones no-binàries, es fa referència a aquelles que no se senten identificades ni amb el gènere masculí ni amb el femení, sinó que poden identificar-se amb els dos gèneres de la mateixa manera, amb un més que amb l’altre, solament amb un, amb cap o no tenir gènere (López, 2019). Per tant, amb l’objectiu d’emparar, reconéixer i respectar tothom, sorgeix el llenguatge no-binari.

Però abans, què penses d’aquesta traducció al castellà? Mou el cursor per la imatge clicant el botó esquerre per veure el text original i la seua traducció.

Text original / Traducció (Font: Twitter @queerterpreter)

Preparadxs? Anem allà!

1. COMPTE AMB ELS THEY EN SINGULAR

El primer pas per a traduir correctament un text no-binari és detectar que es tracta, precisament, d’un text no-binari. Quan en anglés trobem un they que s’utilitza per a referir-se a una única persona, de segur que és un pronom neutre. 

2. UNA VEGADA L’HAS DETECTAT, NO L’IGNORES!

Espolsar-se les puces de damunt no és la solució. Utilitzar el llenguatge binari per a parlar d’una persona no-binària (misgender) és incorrecte, de la mateixa manera que ho és utilitzar el masculí per a referir-nos a la reina Elisabet II del Regne Unit. Posa’t en contacte amb la persona que t’ha encarregat el text i explica-li la necessitat de traduir amb formes neutres. El nostre deure com a traductorxs és ser fidels al text original.

3. NO UTILITZES ELS TERMES «TRANSSEXUAL» NI «TRAVESTI»

El terme «transsexual» té connotacions negatives pel fet d’haver-se utilitzat tradicionalment per a patologitzar les persones trans i no-binàries (López, 2019). Farem servir, per tant, «trans» o «transgènere» (López, 2019).

Important: Ser una persona no-binària no és sinònim de ser trans.

4. ELS DESDOBLAMENTS, «@» I «/A» SÓN PROPOSTES BINÀRIES

«Senyors i senyores», «alumn@» i «xiquet/a» continuen sent propostes d’inclusió per al llenguatge binari.

5. COM HO FAREM EN CATALÀ?

Existeixen dues maneres d’abordar la traducció de textos no-binaris: el llenguatge no-binari indirecte (LNI) i el llenguatge no-binari directe (LND).

6. EL LLENGUATGE NO-BINARI INDIRECTE (LNI)

De manera indirecta, evita totes les manifestacions de gènere. S’utilitzen formes neutres («persones» o «éssers humans»), substantius invariables («policia»), es canvia la categoria gramatical («els qui es dediquen a l’ensenyança» per «els professors»), s’empren substantius col·lectius («ciutadania») i substantius abstractes que al·ludeixen al càrrec que s’ocupa («tresoreria» o «secretaria» per «tresorer» o «secretari»).

7. LLENGUATGE NO-BINARI DIRECTE (LND)

Fa servir formes més directes que el LNI. En castellà, s’utilitza la «-x» («socix») o la «-e» («binarie»), i en català també podrien ser opcions vàlides. Simplement, s’ha de passar l’oració al femení i substituir tots els morfemes femenins per «-x» o per «-e» (López, 2019). Per exemple:

  1. My teacher is tall.
  2. La meua professora és alta.
  3. Le meue professore és alte.

A més a més, en català, també existeix la forma «-i», que no és solament vàlida, sinó que ja s’ha posat en pràctica! Ian Bermúdez, a la seua novel·la gràfica TRANSito, proposa aquest morfema com a solució neutra (Fajardo, 2021).

8. QUAN S’UTILITZARÀ EL LNI I EL LND?

És en aquest punt on la situació comunicativa juga un paper fonamental. Per què? Doncs perquè és el context el que ens ajudarà a decidir quin d’aquests dos procediments podem fer servir. Per exemple, Ártemis López (2019) explica que una clínica que ofereix serveis sanitaris a la comunitat queer voldrà utilitzar el LND, mentre que a una escola d’idiomes es farà servir, probablement, el LNI.

9. FALSOS POSITIUS I PARAULES INVARIABLES

Hi ha algunes paraules en català que ja acaben en «-e» («boletaire») i no són neutres. Es tractaria d’un fals positiu. En aquest cas, s’hauria d’indicar la neutralitat d’altra manera, com ara amb l’article («le boletaire»). També ens podem trobar paraules invariables que ja són neutres i no necessiten modificació ni es poden modificar, com ara «feliç».

En conclusió, el llenguatge evoluciona amb la societat, i la societat clama un canvi lingüístic que, lluny d’excloure, empare tothom. Què hem de fer nosaltres com a traductorxs? Sols hi ha una resposta correcta: ser fidels al text original.

Referències

Fajardo, C. (2021, gener 24). Ells, elles, ellis: s’acabarà imposant el llenguatge no binari? Ara. Recuperat el 28 de febrer de 2021, de https://www.ara.cat/cultura/ellis-llenguatge-no-binari-catala-inclusiu_130_3113734.html

López, A. (2019). Tú, yo, elle y el lenguaje no binario. La linterna del traductor, 19, 142-150.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: